+34 666993076 mercepla@escoltem.com

Hace tiempo que no escribo y quería volver al Bloc, con un escrito que ha realizado mi sobrino.Tiene 12 años pero una sensibilidad enorme….. bueno vosotros mismos lo podéis ver…

Yo estoy muy orgullosa de él, y espero y deseo que me comparta más escritos para poderlos colgar en el Blog….

pues aquí lo tenéis ……

Hola, que tal Mahuha? Jo estic bé, dins del què pot considerar-se bé en aquest camp de refugiats. No sé quant temps portem aquí ni on diables estem. El que sí que recordo és com hi hem arribat.

Era un dia d’estiu; estàvem le meva mare i jo morint-nos de calor. El meu pare no hi era, va sortir a fer alguna acció important. Vam sentir un so a la llunyanía, semblant a un tro, així que vam mirar per la finestra per veure si hi havia alguna tempesta, però no. L’impacte va ser veure un munt de gent espantada que fugia corrents. Després l’últim que recordo és una explosió al nostre costat, que per sort només em va deixar sense un braç.

La vida aquí al camp em va més o menys bé. Costa aconseguir menjar i aigua i porto aquesta samarreta des de fa dues setmanes com a mínim. La veritat és que no em puc queixar. He conegut a uns nens, un d’ells sense una cama amb els que sempre jugo.

Per jugar agafo pals i pedres i em faig joguines amb això, per exemple ahir vaig fer un cotxe de fusta amb unes rodes de pedra. Algunes també les venc per aconseguir alguna moneda per comprar menjar. Ahir ens va arribar una carta de un remitent que es deia ‘’exercit alemà’’.El que ens deia era que el meu pare no hi era perquè havia anat a la guerra, i que durant aquesta va morir d’un tret al cap i dos al pit. Després de llegir això la meva mare ha canviat molt, ja no esta atenta a mi i no té ganes de sortir de la cabaña en la que estem vivint.

Bé, et deixo, que he d’anar a vendre alguna joguina a veure si podem sopar carn avui. Ja t’enviaré un altre carta si no passa res.

Adéu.

 

tu prima la minecrafter